D'origen jueu era filla d'un matrimoni de classe mitjana. Va estudiar a la Universitat de Witwatersrand encara que mai va arribar a completar els estudis universitaris. Va publicar els seus primers relats en revistes i diaris. El 1949 va veure la llum el seu primer llibre de relats Face to Face. L’any 1951 el gran triomf de Gordimer va ser publicar un relat al New Yorker amb el qual es va fer un nom a nivell internacional. El 1953 va aparèixer la seua primera novel·la, The Lying days a la qual seguiria una sèrie de contes i novel·les que van aconseguir el seu major èxit als anys 80 i 90.

Així en 1956 va publicar La suave voz de la serpiente i Seis pies de tierra i amb La huella del viernes va guanyar el premi literari W.H. Smith and Son de 1961. Altres obres importants són: No para publicarlo (1960), Ocasión para amar (1963), Mundo de extraños (1964) i El desaparecido mundo burgés (1966). La seua novel·la El conservador (1974) va compartir el premi Booker. L’any 1979 va publicar La hija de Burger, que també es va publicar en català el 1996 (La filla de Burger).

Als seus llibres tracta els conflictes interètnics i l'apartheid. A mesura que s'anava deteriorant la situació a Sud-àfrica, la literatura de Gordimer es va fer cada cop més compromesa. Producte d'aquesta situació va ser La gente de July (1981). EL 1987 va publicar Hay algo ahí fuera i una altra novel·la d'aquesta mateixa època, Un capricho de la naturaleza (1988), està plantejada amb un cert to de relat picaresc. L’any 1990 va publicar La historia de mi hijo, El abrazo de un soldado (1992) i Nadie que me acompañe (1994). La seua defensa de la llibertat de la població de color, en oberta oposició al règim racista de l'apartheid, va fer que diverses obres seues fossin prohibides per les autoritats sud-africanes.

Va rebre doctorats honoris causa per les universitats de Yale, Harvard, Columbia, Cambridge, Leuven a Bèlgica, i Ciutat de Cap entre d'altres. Va ser membre del Congrés Nacional Africà, ambaixadora de bona voluntat del programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, vicepresidenta del PEN CLUB Internacional, Commandeaur de l’Ordre dels Arts i les Lettres i membre de la Royal Society of Literature. Va ser la primera dona africana que va rebre el premi Nobel de Literatura (1991) i està considerada, juntament amb J.M. Coetzee, la principal representant de la literatura sud-africana del segle XX.

L’any 2006 Gordimer va ser el tercer Premi Nobel entrevistat pel periodista Xavi Ayen i el fotoperiodista Kim Manresa al Magazine de Diario de Ibiza del 25 de febrer. Durant la visita de dos dies que van fer a Johannesburg, l’escriptora els va guiar pels escenaris que recorden l'horror de l'apartheid.

Obres de Nadine Gordimer disponibles a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa

- Hay algo ahí fuera. Madrid: Alianza, 1987.

- Un capricho de la naturaleza. Barcelona: Versal, 1988.

- Un invitado de honor. Barcelona: Tusquets, 1988.

- La hija de Burger. Barcelona: Tusquets, 1991.

- La historia de mi hijo. Barcelona: Ediciones B, 1991

- La gente de July. Barcelona: Grijalbo, Mondadori, 1991.

- El conservador. Barcelona: Tusquets, 1991.

- El salto. Barcelona: Ediciones B,1992.

- El abrazo de un soldado. Madrid: Espasa-Calpe, 1993.

- Ningún lugar semejante. Madrid: Espasa-Calpe, 1993.

- Los compañeros de Livingstone. Barcelona: Primera Plana, 1993.

- La filla de Burger. Barcelona: Edicions 62, 1996.

- Seducció. Barcelona: Proa, 2004.

- Mejor hoy que mañana. Barcelona: Acantilado, 2013.