“Aquestes denominacions són un reconeixement de la seua tasca i de la seua capacitat de consens i diàleg per aconseguir aquesta fita tan important, tant per Eivissa com per les Illes Balears”, ha valorar l’alcalde de la capital de l’illa, Rafael Triguero.
L’Ajuntament de la capital de l’illa dedicarà una plaça a l’exalcalde Enrique Fajarnés i una altra a Xico Tarrés com agraïment pel seu impuls de la candidatura d’Eivissa com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. La plaça del batle Xico Tarrés Marí s’ubicarà a l’espai que es troba entre el carrer de Pere de Portugal, el carrer de Vicent Cuervo i la de l’exbatle Fajarnés serà l’espai enjardinat ubicat entre l’avinguda Bartomeu de Rosselló i els carrers Joan d’Àustria i Ramon i Cajal.
“La declaració d’Eivissa com a Patrimoni Mundial per la UNESCO suposà l’inici d’una nova etapa per al nostre patrimoni i per això hem anomenam amb els noms d’Enrique Fajarnés i Xico Tarrés dos espais públics com a reconeixement de la seua tasca i de la seua capacitat de consens i diàleg per aconseguir aquesta fita tan important, tant per Eivissa com per les Illes Balears”, ha explicat l’alcalde de la capital de l’illa, Rafael Triguero, qui ha afegit que va anunciar aquesta notícia a la trobada d’exalcaldes i alcaldesses que va presidir a la Sala Capitular el passat dilluns 8 d’abril, quan es van complir 5 anys de l’entrada en vigor de la Llei de Capitalitat d’Eivissa.
La candidatura, impulsada per l’Ajuntament d’Eivissa presidit per Enric Fajarnés Ribas (1989-1999) va portar per lema i enfocament: Eivissa, diversitat i cultura. Abans, en la dècada anterior, el vesí de Dalt Vila i filantrop Lluís Llobet Tur, havia impulsat una candidatura per a la ciutat emmurallada de Dalt Vila. En aquella ocasió no es va aconseguir, però va deixar una llavor important que recolliria uns anys després la corporació municipal encapçalada per Enric Fajarnés amb Pepita Costa de regidora de Cultura, ampliant els béns a protegir i enfocant-lo, amb tot l’equip redactor multidisciplinari que va treballar durant anys en el projecte i la candidatura, en un doble vessant: patrimoni i natura. La fita històrica va suposar un reconeixement a una feina i a un valuosíssim patrimoni que els eivissencs i eivissenques hem conservat durant segles i aquesta declaració valorava. Cal recordar que va ser la primera vegada que les Illes Balears obtenien un reconeixement com a patrimoni de la humanitat. Després, el 2010 el cant de la Sibil·la de Mallorca va ser també reconeguda i el 2011 arribaria el reconeixement a la serra de Tramuntana (Mallorca), o a la Menorca Talaiòtica anys després (2023), però Eivissa va ser pionera i va ser gràcies a l’Ajuntament de la Ciutat i a gent que va creure en els valors excepcionals del nostre patrimoni.
Enric Fajarnés Ribas (Eivissa 1956) ha set conseller de Cultura, Educació Joventut I Esports del Consell d’Eivissa i Formentera (1983-1987). L’any 1987 es va presentar a ses eleccions a la batlia de la ciutat i l’any 1989 es convertí en batle. L’agost de 1999, després de 10 anys presidint l’Ajuntament i passar a ser cap de l’oposició municipal, fou designat comissionat de la candidatura d’Eivissa patrimoni de la humanitat, fita que s’aconseguí finalment a final d’aquell any. Ha set també diputat al Parlament de les Illes Balears i l’any 2000 fou elegit senador per Eivissa i Formentera.
A continuació, cal destacar que Xico Tarrés Marí, per la seua part, a partir d’aquest reconeixement de la Unesco, va impulsar una sèrie de mesures envers el patrimoni, la primera de la qual va ser la creació del Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, integrat pel Govern de les llles Balears, el Consell Insular i el propi ajuntament, que establia la possibilitat d’incorporació d’altres ajuntaments amb béns declarats si també feien la corresponent aportació econòmica com feia cada any en una tercera part el consistori de la ciutat; l’adquisició amb el Consell Insular i posterior reforma del palau de Can Botino a Dalt Vila, avui seu de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF) i de la sala de plenaris; l’aprovació del Pla Director de les Murades redactat per Fernando Cobos i el seu equip; la museïtzació de Dalt Vila en un projecte del mateix Consorci.
Xicu Tarrés Marí, mestre i polític, ha set també president del Consell d’Eivissa (2007- 2011) i diputat al Parlament Balear. Sent president del Consell es va adquirir la península de sa Caleta gràcies a l’aportació de fons europeus en un projecte gestionat per l’aleshores director general de Fons Europeus del Govern Balear Jaume Garau i l’aleshores director insular de Patrimoni d’Eivissa, Josep M. López Garí. És per la seua tasca com a president de la Corporació que va posar en marxa les primeres mesures impulsades a partir de la declaració per part de la Unesco que l’Ajuntament d’Eivissa li vol dedicar una plaça en el centre de la ciutat en el 25 è aniversari de la declaració i que serà l’espai que es troba entre el carrer de Pere de Portugal, el carrer de Vicent Cuervo i l’avinguda de Bartomeu de Rosselló.